Últimament ja no penso tant en tu. Es pot dir que m'he resignat. Igual pot ser que, encara que tard, m'hagi adonat que era una cosa totalment impossible. O no.
Tu em prometre molt, jo em s'acovardeix una mica. I encara que per a tu passés desapercebut, el 17 d'agost et vaig recordar una mica més.
També una nit d'estiu com la de tres anys enrere, vaig veure una estrella fugaç (de les de veritat, no com les que veies tu) i inconscientment vaig demanar un desig.
Tu em prometre molt, jo em s'acovardeix una mica. I encara que per a tu passés desapercebut, el 17 d'agost et vaig recordar una mica més.
També una nit d'estiu com la de tres anys enrere, vaig veure una estrella fugaç (de les de veritat, no com les que veies tu) i inconscientment vaig demanar un desig.
I em rendeixo una vegada més, però tres anys després. Però dóna'm un mes que em tornaré a encoratja i em tindràs aquí, a la teva ciutat, amb previ avís de 'si et ve de gust que ens veiem ...'
La història interminable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario